ARMÈNIA:  Una mica de la seva història.

La memòria històrica és feble amb els pobles petits i Turquia n’és tant  conscient  que s’ha especialitzat a esprémer tot el suc de la impunitat que li atorga  la conjuntura d’ una situació geopolítica privilegiada. Per la seva funció de coixí,  la península d’ Anatòlia s’ha convertit en frontera de confort  entre Europa i el món  àrab, i,  en els anys de la Guerra Freda, es dreçà com una torre de guaita des d 'on  Occident controlava l' antiga URSS. Aquestes raons d’ estratègia geogràfica han permès a Turquia cometre barbaritats com   l’anihilament  dels armenis, la invasió de Xipre,  les atrocitats comeses amb els kurds i una manca absoluta de respecte pels drets humans. Segurs dels privilegis de la geopolítica, els governs  turcs han actuat tot aquest segle per la via dels fets consumats i fent cada vegada com qui sent ploure davant de les protestes internacionals i les resolucions de l’ ONU.

Entre 1915 i 1916, dins d’ una espiral de tensions encetades el darrer terç del segle x1x, es produí un dels cops més sagnants en la història del genocidi del poble armeni, bona part del qual restava dins de l’imperi Otomà. Es diu que n' assassinaren més d' un milió i mig i els que pogueren,  fugiren a refugiar-se a Jerevan  i  Êcmiadzin, la part  d' Armènia de la Transcaucàsia  russa.

Sobre  aquest fets, Maria Àngels Anglada ha escrit Quadern d’Aram, una novel·la breu i sòbria com totes les seves, que compta amb l’intens dramatisme de la història dels armenis, una eficaç funcionalitat narrativa i una capacitat de síntesi que sovint acosta la novel·la als territoris de la lírica.

     

    Tisores de mots tallen les heures de l'oblit

    que encerclen una llengua, un bosc amenaçat

     o els ulls espaordits dels infant de armènia.

       És trista cosa morir a l'exili 

      quan el cor s'absenta per camins deserts.

      És trista cosa morir a l'exili

      quan la fugida i la febre us han rendit. 

Una setmana després que el Senat francès ratifiqués la llei que penalitza la negació del genocidi armeni, 72 senadors de diferents partits han presentat un recurs contra el text davant el Consell Constitucional. La iniciativa, impulsada pel president del grup RDSE (radicals d'esquerra), Jacques Mézard, ha estat subscrita per centristes, ecologistes i destacats senadors del partit de Nicolas Sarkozy, la UMP, i del Partit Socialista, majoritari a la Cambra alta. Per presentar recurs feien falta les firmes de 60 membres de l'hemicicle.

Protesta de franco-turcs a prop del Senat francès, el 23 de gener passat. PASCAL ROSSIGNOL | REUTERS

La polèmica llei, que ha provocat una crisi diplomàtica amb Turquia, va ser aprovada el 23 de gener a la nit, després de més de set hores de debat. El text preveu una condemna d'un any de presó i una multa de 45.000 euros per negar l'exterminació d'una part del poble armeni a Anatòlia entre el 1915 i el 1917, durant l'Imperi otomà. Fins ara, França només penalitzava la negació del genocidi jueu durant la segona guerra mundial.

Ankara, que ha rebut amb satisfacció la iniciativa dels senadors, rebutja el terme genocidi, encara que admet massacres que van acabar amb la vida d'uns 500.000 armenis. Aquests, en canvi, xifren en 1,5 milions el nombre de víctimes mortals.