EL QUADRE 

Feia molts anys que aquell quadre penjava del mateix lloc, la paret  esquerra del menjador de casa. Era una marina d’autor desconegut, la força que es desprenia de les onades sempre em sorprenia no semblava una pintura, si el mirava molta estona l’última onada es fonia amb el cel.

 Un dia em vaig adormir mirant el quadre, poc a poc m’ha endinsava dintre de aquella onada que sempre cridava tant la meva atenció, ni la frescor del mar em va despertar. !I es que tenia tanta 
curiositat per veure què s'hi amagava sota l’onada!...

Cada vegada era més al fons del mar, veia peixos de tots colors nedaven confiats al meu voltant, ben segur,  s'ha  adonaven que jo no els faria mal, que  només volia veure que s'hi amagava rere la onada del meu quadre. De sobte entre dues algues llargarudes va apa-reixa una cara molt i molt bonica tenia una  rossa cabellera recollida amb una diadema feta d'escates brillants, (possiblement escates de d'orada) vaig anar apropant-me poquet a poquet per no espantar-la, quan vaig ser prop de les llargarudes algues, vaig deixar anar un suau, !hola! la Sireneta a la que pertanyia aquella cara tan bonica, igual que els peixos no es va espantar, crec que quan jo un dia i altre mirava el quadre els habitants de les onades també em veien i ja em coneixien, es per això que no s'ha espantaven, la Sireneta em va saludar amb un altre hola, !la seva veu no sé com explicar-ho...,era dolça, suau harmoniosa, 

Varem fer las presentacions  li vaig dir el meu nom, ella va dir que els seus amics li deien Sireneta.

Estava molt sorpresa que jo hagués pogut entrar dins l’onada i arribar allà on era ella,  jo tampoc ho entenia no hi havia cap més explicació que no fos, que el meu desig desprès de tants anys va fer el miracle. 
Bé en va dir, ja que has estat tan valent de traspassar l’onada i entrar dins  la pintura, et mostraré el meu regne, i agafant-me de la ma em va dur mar endins, no tinc paraules per poder explicar el que vaig veure, des de el petit peix anomenat Pallasso petit i de coloraines, fins els cridaners dofins, passant per las orades, el congre, alguns raps, un calamar que en va mirar fixament amb els seus ulls sortints,  fins hi tot vaig veure un peix espasa, que al passar ràpidament pel meu costat em va espantar moltíssim, va anar de poc que no em punxes, un cavallet de mar.... i molts i molts peixos de diferents especies. 




 La sireneta em mirava i reia, se'n reia de mi, de les meves exclamacions de sorpresa. No em molestava el seu riure,  gracies a ella vaig veure un món  que mai hagués somiar. 

De sobte vaig sentir un soroll molt fort i el meu somni es va esvair en el no rés. Aquell món marí tan meravellós es va convertir en un menjador, amb un sofà, un aparell de TV i poca cosa més. A la paret esquerra del menjador seguia penjat el quadre, la meva marina, amb la que havia viscut un somni que no oblidaria mai.