dimarts, 20 de març del 2012

Tempestes d’estiu


M'agraden molt les tempestes a l’estiu, quan els trons sembla que trenquin el cel.  Imagino que allà dalt estan de festa grossa que deuen esta festejant? potser la arribada de un nou i important ostatge? pot ser que els àngels facin classes de ball? potser de claqué?
O també podria ser que els àngels es barallessin?
Però no, els àngels s'estimen entre ells, això es el que sempre diu l'església i jo ho vull creure, el meu pensament segueix donant voltes intrigat pel soroll dels trons. 
Quan de cop comença a ploure, és llavors que tinc la seguretat que dalt del cel s'hi barallaven i que els perdedors son els que ploren.
Si la pluja es forta, de aquella que fa aixecar bombolles al terra, deixo de buscar el perquè del soroll dels trons, em deleixo amb l'olor que desprèn el terra humit per l'pluja, i sento una gran pau interior.

                                                                                                                                                    m.pau

2 comentaris:

  1. que bonic el teu escrit, tens una imaginació fantàstica

    Carme

    ResponElimina
  2. Tens molta imaginació. Un escrit molt bonic. Felicitats,

    Anna M. Moya

    ResponElimina