El violí de Auschwitz

Negativa de Rascher a utilitzar, en els experiments per elevar la temperatura dels presos congelats

  amb aigua quasi gelada, una presonera d’aspecte <<nòrdic>>-1943.

Van ser posades a la meva disposició quatre dones per a recuperar la temperatura dels presos a través de la calor animal; procedien del camp de concentració d’Ravensbrück.

  Una d’ aquestes dones presenta caràcters racials totalment nòrdics: cabell ros, ulls blaus, forma del cap i del cos. Té 21 anys i 3/4.

    A la meva objecció pel fet de que s’havia presentat voluntària per el bordell, amb va dir: <<Més valen sis mesos de bordell que sis mesos de camp>>.  M’explicà estranys detalls del camp de R., Confirmats per altres dones i el vigilant que les que l’acompanyava.

    Repugna a la meva sensibilitat racial el fet que es posi a la disposició de presos ètnicament inferiors, com a prostituta, una noia de físic ben nòrdic. Tal volta amb una tasca adequada  hom podria tornar-la al bon camí.     És per aquesta raó que em nego a usar-la en els experiments i adreço aquest informe al comandant del camp i a l’ajudant del Reichsführer SS.

     

  Dr.S.Rascher

<<E VINC EN LLOC ON TOTA LLUM ÉS MORTA>>

<<SOJORNANT EN TENEBRES I A L’OMBRA DE LA MORT

<<ENCADENATS PER LA MISÈRIA I PEL FERRO>>

El violí d’Auschwitz (1994)

 Tercer dels horitzons de Maria Àngels Anglada, el de la dimensió crítica i el compromís solidari amb els febles, sense que la nova perspectiva suposi haver de bandejar els punts d’una sensibilitat que viatja prop del confort líric de la poesia i entaula diàlegs amorosos amb el món de la música.

Daniel, el protagonista d’El violí d’Auschwitz, és un jueu de Cracòvia, violer d’ofici, tancat al camp d’extermini nazi on declara, per aproximació i per mirar de salvar la vida, que és fuster. 

Però quan els alemanys descobreixen que és luthier, es troba, per mor d’una juguesca a vida o mort, en el repte d’haver de construir un violí tan bo com un Stradivarius.      

                                                      

La construcció del violí, que a la llarga servirà per convertir-lo en supervivent, esdevé el símbol més poderós i magnífic de la novel·la: la música contra la barbàrie, el contrast radical entre la bellesa creada per les mans del luthier i l’horror de sobreviure en la cruel insensatesa d’Auschwitz.

  

  Formulari per a càstigs i assots-1942
Arrest:
Primera classe (normal)
    Fins a tres dies. Catre de fusta. Alimentació, pa i aigua.
    Menjar complet cada quatre dies.

Segona classe (amb agreujants):
   Fins a 42 dies. Cel·la fosca. Catre de fusta. Alimentació:
   Com a la primera classe.

Tercera classe (rigorós)
  Fins a 3 dies. Sense possibilitat de seure ni ajeure’s.         

 Cel·la  fosca. Alimentació: com les classes anteriors.
 Càstig corporal. Nombre d’assots: 5, 10, 15, 20, 25.
  Instruccions; Primer de tot, revisió mèdica.
 Els assots s’aplicaran amb un fuet de cuir i seguits, i  comptarà          cadascun d’ells. Queda prohibit despullar o  desvestir
algunes parts del cos, La persona no serà lligada, 
sino que s’ajaurà en un banc.
Només se la fuetejarà als malucs i el cul.

Segell:  Oficina d’ Administració i Economia de les SS.

video