El violí d’Auschwitz (1994)

 Tercer dels horitzons de Maria Àngels Anglada, el de la dimensió crítica i el compromís solidari amb els febles, sense que la nova perspectiva suposi haver de bandejar els punts d’una sensibilitat que viatja prop del confort líric de la poesia i entaula diàlegs amorosos amb el món de la música.

Daniel, el protagonista d’El violí d’Auschwitz, és un jueu de Cracòvia, violer d’ofici, tancat al camp d’extermini nazi on declara, per aproximació i per mirar de salvar la vida, que és fuster. 

Però quan els alemanys descobreixen que és luthier, es troba, per mor d’una juguesca a vida o mort, en el repte d’haver de construir un violí tan bo com un Stradivarius.      

                                                      

La construcció del violí, que a la llarga servirà per convertir-lo en supervivent, esdevé el símbol més poderós i magnífic de la novel·la: la música contra la barbàrie, el contrast radical entre la bellesa creada per les mans del luthier i l’horror de sobreviure en la cruel insensatesa d’Auschwitz.

  

  Formulari per a càstigs i assots-1942
Arrest:
Primera classe (normal)
    Fins a tres dies. Catre de fusta. Alimentació, pa i aigua.
    Menjar complet cada quatre dies.

Segona classe (amb agreujants):
   Fins a 42 dies. Cel·la fosca. Catre de fusta. Alimentació:
   Com a la primera classe.

Tercera classe (rigorós)
  Fins a 3 dies. Sense possibilitat de seure ni ajeure’s.         

 Cel·la  fosca. Alimentació: com les classes anteriors.
 Càstig corporal. Nombre d’assots: 5, 10, 15, 20, 25.
  Instruccions; Primer de tot, revisió mèdica.
 Els assots s’aplicaran amb un fuet de cuir i seguits, i  comptarà          cadascun d’ells. Queda prohibit despullar o  desvestir
algunes parts del cos, La persona no serà lligada, 
sino que s’ajaurà en un banc.
Només se la fuetejarà als malucs i el cul.

Segell:  Oficina d’ Administració i Economia de les SS.