SANDÀLIES D' ESCUMA

L'oncle i jo ens embarcàrem, mentre els nostres familiars ens feien adéu des de la riba; havíem de fer-nos a la mar abans de la mala estació, el pare ens havia fet arribar un correu amb la trista notícia de la malaltia de Anactòria, la meva  germana pel que semblava no hi havia remei. Abans d'embarcar-nos, l' oncle encarregà a la seva muller que ofrenés un porcell a Asclepi, déu de la medicina.

Vam tenir una bona travessa, sota un cel claríssim, i sovint ens acompanyaren els salts dels dofins que perseguien bancs de peix, i les gavines d'ales de neu i de cendra.Una lluor molt petita d'esperança brillava en els ulls de la mare, mentre l'oncle visitava la meva germana i li preparava medecines; estava tan prima i enfebrada que gairebé el seu rostre em semblava desconegut,
El seu marit, molt més gran que ella, semblava un fantasma de l'Hades que voltés sense nord per la casa, mirant els seus dos infants amb una tristesa infinita.
                                                                        
                                   
  Si com ho fan les gavines

  Jo al cel em pogués alçar,
  Volaria molt  mot alt
  buscant somnis estimats.
  Els que vaig perdre a la terra
  per no saber jo volar.
M. Pau