NATURA POÈTICA  Jacint Verdaguer

1.  La poesia és un aucell del cel

que fa sovint volades a la terra,

per vessar una gota de consol

en lo cor trist dels desterrats fills d’Eva.

Jo l’he sentida un bell matí de maig,

lo bell matí del maig de ma infantesa,

jo l’he sentida la gentil cançó:

per ço m’és enyorívola la terra.

2. Damunt  de mon poblet hi ha una capella

d’una roureda secular voltada,

 és són altar lo trono d’una Verge

d’aquella rodalia sobirana.

3. La formiga

Una hermosa plana

tinguí per bressol;

com la vigatana

no en veu altra el sol.

Jo fui la formiga

de son pla i garriga,

del mas oreneta,

del camp rossinyol.

Per les torrenteres

que alegre tresquí

del camp a les eres,

de l’hort al jardí,

me nasqueren ales

com a les cigales

i a aquell pla d’Ausona

l’adéu jo doní.

4. N’hi ha un jardí a la muntanya,

a quatre dits del cel blau,

cistell de flors que sostenen

Montseny, Cabrera i Puigmal,

al seu entorn dant-se els braços

com tres rabassuts gegants.

Lo Ter per regar-lo hi baixa

aigües de neu i de glaç,

les marinades hi pugen

s’hi queden abril i maig.